Una història d'ambició, d'amor i de traïcions entre oliveres, amb un tresor en joc.
«Quina mena de tresor podia anar destinat a Arbeca? Potser voldrien refer el castell palau? Segons sabia en Martí, l’edifici es mantenia viu però amb bastantes seccions malmeses. Si la finalitat fos tornar el castell palau a l’esplendor de segles anteriors, calia una bona suma de diners; i allò sí que requeria tot un tresor. Suposant que el que anaven a buscar tingués aquesta finalitat. Però què hi havia, a Alexandreta? Què era tan valuós per a la casa ducal dels Medinaceli i Cardona per anar fins a l’Orient a buscar-ho?».
A la segona meitat del segle XVIII, el majestuós castell palau d'Arbeca, amb les seves quatre-centes finestres d'or, sembla gairebé abandonat. La tresoreria de la baronia no viu la seva millor època i la visita de Sa Excel·lència el duc de Medinaceli i Cardona, senyor d'Arbeca, després de molts anys d'absència de les seves terres, desperta inquietud entre els vilatans. Quin futur els espera?
La proposta de plantar unes oliveres portades des de Terra Santa i l'oferta de pagar un ral de billó per cada plançó entusiasmen els pagesos, enlluernats pel cofre ple de monedes i per la promesa del duc que el seu oli serà l'orgull del món sencer. De seguida els arbres s'escampen per tot el terme i més enllà. Però, a l'hora d'anar a cobrar, els diners han desaparegut. On són els rals de billó que els havien de fer rics i poderosos? Quatre persones seran acusades del robatori i hauran de demostrar la seva innocència per evitar la mort.
Ambientat en ple segle de les llums, Les oliveres d'or és un relat en el qual bateguen intrigues fosques i alhora el retrat emocionant d'una pagesia empobrida per una sequera persistent i per l'avarícia d'una noblesa que mai sembla tenir-ne prou amb les rendes que percep. A les portes de l'alliberament que suposarà la Revolució Francesa, a Arbeca es planta la llavor de la rebel·lia i broten amb força, entre oliveres, crits de llibertat.
