«Maggie Nelson dialoga amb els autors de manera sincera per fer sortir la filosofia del seu pedestal abstracte i mostrar-la com una cosa útil per explicar i afrontar el món que l’envolta», Carlota Rubio, Núvol
«Aquesta barreja de vivències autobiogràfiques i reflexions teòriques és una de les troballes formals més estimulants dels darrers temps», Albert Forns, Ara Llegim
Un dia de març del 1969, la Jane Mixer, que aleshores tenia vint-i-tres anys, anava cap a casa dels seus pares per dir-los que es casava; a través del tauler d’anuncis del campus universitari on estudiava Dret, s’havia posat en contacte amb un desconegut per compartir el viatge en cotxe. Van trobar el seu cos l’endemà al matí: l’havien estrangulada i li havien disparat dos trets al cap. Dues dones més havien estat assassinades i la policia va assumir que la Jane també havia estat víctima d’un suposat assassí en sèrie condemnat al cap de poc. Amb tot, el cas de la Jane, oficialment, havia quedat sense resoldre, i Maggie Nelson va créixer perseguida per la possibilitat que l’assassí de la germana de la seva mare encara fos lliure. Però Les parts vermelles és molt més que un cas real d’assassinat, investigació i judici: en aquesta història, Maggie Nelson hi trena també el testimoni d’una infantesa i una joventut marcades per la pèrdua, la mort, el misteri i la traïció, i desgrana les conseqüències, tant personals com polítiques, de l’obsessió col·lectiva amb la mort violenta de dones.
