Al París dels anys trenta, Djuna viu enderiada per una història amorosa, viscuda amb intensitat, entre ella i Rango, un músic exòtic i misteriós. La jove Djuna viu un romanticisme utòpic i ben poc realista. Es deixa portar pel desig a tota hora i aspira a la felicitat dins el caos. Tots dos s’atreuen per oposició. Djuna crea un món propi en una barcassa al Sena, un lloc que els hauria de preservar de la contaminació exterior, però no ho aconsegueix. Rango li presenta la seva dona, una ballarina retirada sempre malalta, i estableixen una relació de dependència, a tres bandes, que desemboca en un punt mort de dissolució. Aquesta és la història de la degradació d’un amor plural, de la decepció que neix del coneixement de la realitat de l’altre, de la impossibilitat de compaginar els sentiments i les vides malgrat una atracció que no deixa d’existir. Una història plena de les contradiccions de les relacions personals, on Nin traça una pintura d’una societat parisenca que combina els grans luxes amb les misèries dels artistes fracassats.
ONA-REC
El 14 de juny de 1940, quan l'exèrcit alemany va ocupar París, l'escriptora Anaïs Nin tenia 41 anys. Havia nascut a França i quan tenia onze anys la seva mare va establir-se a Nova York. El seu pare era un músic cubà d'origen català que els va abandonar. Als principis dels anys 30, Anaïs s'estableix a París on coneix l'escriptor Henry Miller, amb qui mantindria un apassionat idil·li. En començar la guerra a Europa, tots dos van tornar als Estats Units i van interrompre la relació. Nin es va establir a Nova York on durant un temps va fer de psicoanalista, sense massa èxit. Amb el temps, es convertiria en la primera escriptora en publicar literatura eròtica on feia una apassionada defensa de la bisexualitat femenina. 'La vida s'encongeix o s'expandeix en proporció al coratge de cadascú', va escriure.
Llegiu, per exemple, 'Les quatre cambres del cor' (La Breu).
