Barcelona és, i no ens hauríem de cansar de repetir-ho, un observatori privilegiat, únic i immillorable, per a l’estudi de l’esclavitud mediterrània medieval. Perquè enlloc més no s’hi conserven fonts documentals tan riques, abundoses i continuades des de l’alta edat mitjana fins a l’època moderna. I, per tant, enlloc més no es poden fer estudis diacrònicament i sincrònicament tan ben apuntalats. Perquè, a Barcelona, l’esclavitud hi va tenir un impacte demogràfic molt important. I perquè en fou, segurament, el pol més significatiu i representatiu.La quantitat d’esclaus i esclaves; la seva diversitat d’orígens i procedències; la gran incidència quantitativa del gènere masculí abans de l’inici del tràfic negrer; la possibilitat de resseguir-hi, com enlloc més no és possible, els inicis del model d’esclavitud medieval; o la transició del model mediterrani d’esclavitud medieval al primer tràfic negrer (objecte d’aquesta monografia) i, successivament, a l’esclavitud atlàntica moderna, converteixen Barcelona en un laboratori de recerca sense parió, en l’únic “model” que es pot estudiar de manera tan transversal.La monografia que presentem, parteix d’una recerca doctoral guardonada amb la Beca de la Fundació Noguera el 2012.
