La recerca de l’avi desaparegut durant la revolució del 36.En plena revolució anarquista, la nit del 10 d’octubre de 1936, al cementiri de la Seu d’Urgell van ser afusellades vint-i-tres persones. No consta que aquella nit funesta hi hagués hagut cap combat a la població, ni cap aixecament militar violent —tot i tenir-hi un regiment en actiu—, ni tampoc cap rebuig armat contra els que des del primer moment es van oposar al cop d’estat de Franco. Quan al cap d’un any es van exhumar els cadàvers —en una actuació promoguda per la Generalitat—, només en van aparèixer vint-i-dos. Faltava el fondista Jaume Sabrià, avi del periodista que signa aquesta investigació. L’exploració del cas és la base d’un llibre que fa un recorregut atent per la quotidianitat de la Seu durant aquells anys i posa en relleu l’arbitrarietat de la violència, la dificultat de «conviure» amb un familiar desaparegut i el persistent esforç col·lectiu per recuperar la memòria històrica.
