L’Estació del Nord és un recull d’assaigs breus d’un escriptor valencià que va marxar a Catalunya, com molts altres joves universitaris valencians, fa més de vint-i-cinc anys, però que mai no ha deixat de pensar en el País Valencià: escrits sobre Joan Fuster i Josep Pla, Feliu Formosa, Claudio Magris, Josep Palàcios. La idea de Països Catalans, la violència política al País Valencià, literatura i ciutat, els valencians de la diàspora i una conversa amb Isabel Robles sobre els seus propis llibres ocupen aquestes pàgines: meditacions i lectures de tren en tren, de l’Estació del Nord a l’Estació de França, entre les dues capitals del nostre país. «No. L’Estació del Nord de València no és el centre de l’Univers. Encara ho és menys l’Estació de Perpinyà, per més que Salvador Dalí hi fes una mítica exclamació que s’ha transformat en una llegenda més del mesellisme kitsch convertit en negoci. Però és el centre de gravitació universal de la meva biografia. Totes les coses importants de la meva vida hi han tingut alguna cosa a veure, amb aquell edifici modernista de Demetri Ribes, amb aquella volta fosca i el feix de llum que entrava pel fons de les andanes i les convertia en un miratge del sol».
