Un matí de maig del 2003, una filera de presoners surt del penitenciari de Rilima tot cantant al·leluies. Són assassins ruandesos que acaben de ser alliberats per a sorpresa de tots, i especialment dels supervivents tutsis, que veuen com es tornen a instal·lar a les seves antigues parcel·les. Aquest llibre és la crònica punyent del procés de reconciliació encetat pel govern de Ruanda després del retorn massiu dels assassins, que van fugir al Congo empesos per l'avenç victoriós de la guerrilla tutsi. Es basa en la reflexió i el testimoniatge de les víctimes del genocidi i dels seus executors: «N'hi ha que diuen que s'han esmenat, d'altres envien mirades amenaçadores o fan petar les dents. La por no ens abandona mai, sobretot si ets una dona violada. Quan veig un pagès que torna cap a casa amb el matxet afilat a l'espatlla, de vegades m'he de retenir per no córrer. T'hi acostumes. Tot s'aprèn, sobretot el que és obligatori, com la política de reconciliació.»
