Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell, comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és¿va passar uns bons anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià de l’extrem sud i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona al començament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu i es llança a concórrer als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1912 i 1914 s’instal·la en un poble petit de muntanya, entre el Solsonès i la Segarra, perdut, de mala mort... i en aquells anys de triomf del noucentisme, es posa a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia de muntanya: L’estrella amb cua, 1919 i La tragèdia de cal Pere Llarg, 1923. Amb aquestes dues obres, genials de concepció i de realització, i que respiren per tots els porus el plaer de la llengüa i el de escriure-la, Girbal arriba al punt culminant de la seva carrera literària i s’assegura el bitllet per a la posteritat. La llengua d’aquest llibre és un prodigi. De gràcia, de to, de varietat de girs i de riquesa, esbalaïdora, de paraules i formes de paraules.
