"L’exoesquelet és l’armadura exterior del cos d’un animal,l’ossamenta que li serveix de protecció. Les formigues, les aranyesi els centpeus són algunes de les criatures que tenen aquestamena d’esquelet. En el present poemari, l’anatomia dels textostambé són la carcassa d’un cos amb una arquitectura pròpia i visible,una estructura interior que alhora és un paisatge exterior.Aquest és el viatge d’una veu que il·lumina els límits d’una corporalitaten moviment, entre la revelació i el misteri. Jèssica FerrerEscandell traça les coordenades d’una geografia poètica ques’obre com un ventall de possibilitats. Busca en les paraules ladensitat i la porositat dels ossos, la memòria, l’aixopluc. Aquí laforma, l’ofrena, la insistència, la mobilització, la indocilitat i la curasón algunes de les claus d’accés per a aquesta llar col·lectiva ques’anhela: una interioritat compartida, un espai sense arrels, lapromesa que tots els racons puguin ser casa". FLOR BRAIER
