«Joan Altimiras és un escriptor ascètic que no usa una paraula de més i que narra les històries com un notari omniscient que no vol que el vegin com un narrador en primera persona que va al gra, com si tingués urgències (…) L´herba creix de nit és un títol afortunat, pres de l’últim conte. Suggereix una observació poètica i també una amenaça, ja que adverteix que les coses, les persones (i un mateix) canvien mentre no les veus, van creixent o minvant sense que ho apreciïs i es tornen estranyes a la teva esquena. En el llibre hi ha dos tipus de contes: situacions originals o inesperades que exigeixen resposta a diferents tipus de persones i personatges que viuen l’última edat i reivindiquen el dret a continuar governant el seu destí».
