Nathaniel Hawthorne és, sens dubte, un dels iniciadors més rellevants del conte modern. Nascut a Estats Units a començaments del s. XX, va articular la seva literatura allunyat dels corrents literaris del seu temps, amb uns contes admirables que parteixen de situacions al límit entre l’imaginari i el real. Contundent i amb una saviesa narrativa insòlita va encetar camins seguits més tard pels mestres del gènere. Amb narracions com «Wakefield» (que obre el present llibre) prefigura, en paraules de Borges, el món de Herman Melville o el de Kafka. «Mort Hawthorne—segueix Borges—, els altres escriptors van heretar la seva manera de somiar». Edgar Allan Poe, que va mostrar sempre per Hawthorne la devoció deguda al mestre admirable, deia que «el senyor Hawthorne és original en tots els sentits», per acabar afirmant que «té l’estil més pur, el gust més fi, la millor erudició, l’humor més delicat, el dramatisme més commovedor, la imaginació més radiant i l’enginy més consumat.»
