A mitjan segle XVIII el petit Ferran, infant de Parma, fill del Duc de Parma Felip I i nét del rei d'Espanya Felip V i de Lluís XV de França, es va convertir en l’objecte d’un experiment sense precedents. La seua mare, Lluïsa Isabel de Borbó, desitjava fer d'ell un príncep "modern", per a això va deixar la seua educació en mans de Condillac i de Keralio; el primer havia d'ocupar-se de transmetre-li coneixements al petit i el segon de donar-li l'educació moral que li permetés arribar a ser un bon cristià i, sobretot, un bon ciutadà capaç de governar com un príncep modern. L'Europa il·lustrada tenia els ulls posats en el laboratori pedagògic que era Parma; i l'Infant duia sobre les seues fràgils esquenes les esperances de la nova filosofia. Serà el príncep il·lustrat que tot el món espera?
