La línia que separa les mansions dels rics dels bivacs dels sense sostre és prima com la fulla d'un ganivet. D'una banda, roba de marca, criats amb lliurea i noies au pair. De l'altra, els menjadors de beneficència, els llits improvisats enmig del fred de la nit, l'amor robat a la desesperació quotidiana. A cavall d'aquests dos mons, la faula ferotge del noi que esdevé el Llop és un tren que corre per escenes de violència ordinària i estupefacció punyent. Una narració cruel i fascinant, una història dura ambientada entre les avingudes de la prostitució i els campaments dels nòmades, les barraques construïdes a la vora del riu i un circ en decadència. Al voltant de la figura solitària del Llop, una galeria de personatges inoblidables -el savi Tamoa, la sensual Parvati, el depravat Sugo, el patètic Giobbe, el brutal Ivan- que donen nom a la cara violenta i desconeguda d'una ciutat amagada al ventre de la metròpoli. Massimo Lugli (Roma, 1955), després d'haver treballat durant anys al Paese Sera, actualment és convidat especial de La Repubblica. Des del 1975 s'ocupa de la secció de fets diversos i alterna la passió pel periodisme i l'escriptura amb la passió per les arts marcials, que practica des de petit. Ha publicat Roma maledetta (1998), La legge di Lupo Solitario (2007) i, amb L'instint del Llop, va ser finalista del premi Strega 2009.
