Els escriptors no creen models econòmics, però sí que construeixen mons que tenen l?economia com a fil conductor. La literatura, sovint, ens ajuda a entendre els fets econòmics i és emprada pels mateixos economistes com a testimoni de la realitat; d?altres vegades, són els escriptors els qui prenen l?economia com a font d?inspiració o força motriu de la seva obra, tant si és per cercar-hi circumstàncies individuals com col·lectives. Jules Verne fou agent de borsa; Goethe, ministre de finances i Balzac era admirat per Karl Marx. Tots es troben en aquest llibre, entre d?altres, amb un Rafael Chirbes que vol deixar de ser «l?escriptor de la crisi immobiliària» o un Josep Pla preocupat perennement per la inflació. Aristòfanes, el Quixot, Mark Twain, Narcís Oller, Brecht i fins I tot el Petit Príncep són altres escriptors o personatges que comparteixen aquestes pàgines. Literatura i economia, escrit per economistes i investigadors de diferents disciplines, ens permet interpretar la relació fecunda entre tots dos àmbits i ens ofereix, alhora, un viatge plaent i enriquidor per algunes de les obres literàries més rellevants de tots els temps i per la realitat econòmica de cada època.
