Fa ja gairebé deu anys que Miquel Rosselló del Rosal va publicar amb el títol De la foscor a l’esperança. Memòries d’un estudiant antifranquista (1968-1973) (2011) el primer volum del seu aplec de records de joventut. Ara l’autor ha tingut l’encert de proporcionar un nou tast de la seva excel·lent memòria, amb un segon lliurament que abasta el període comprès entre l’atemptat contra Luis Carrero Blanco, el desembre del 1973, i les eleccions del 15 de juny del 1977. A diferència de l’anterior, els esdeveniments narrats en aquest volum se situen fonamentalment a Mallorca. Per aquest motiu, el llibre adquireix un valor molt particular per als lectors preocupats per aprofundir en el procés de mobilització política i social a l’illa de la calma en el darreríssim franquisme i la primera transició joancarlista. Es tracta, sens dubte, d’una època de revifament de l’activisme democràtic marcada per circumstàncies de caràcter general estatal i internacional, però amb unes singularitats locals molt accentuades. (Del pròleg de David Ginard i Féron)
