El Llibre de Fortuna i Prudència (1381) és una de les millors obres de Bernat Metge i de la literatura catalana medieval. Escrit en octosíl•labs apariats o noves rimades, i en un català ric i genuí, molt lleugerament impregnat d’occitanisme, narra el viatge inesperat de Bernat a l’Illa de Fortuna i el seu debat amb els personatges al•legòrics de Fortuna i Prudència. Metge introdueix el lector en una ventura, un viatge fantàstic que proporciona el marc de ficció on el protagonista disputarà amargament amb Fortuna i serà consolat per Prudència, que diagnosticarà i guarirà la seva malaltia. El diàleg que manté amb cadascuna d’aquestes figures constitueix la part central del llibre, una obra polièdrica en què filosofia, teologia i literatura consolatòria es barregen amb la sàtira més punyent i la crítica social.
