I si el vertigen fos també una lliçó?
En els contes de Lliçons d’abisme allò més quotidià es precipita: una dona que li cau del cel l’home que desitja; un marit que s’escapa per la porta del darrere; una mare que ha d’inventar-se històries per explicar la mort del fill; un món que s’acaba dins una fleca, dins un calaix, rere una cascada... Cada història és una exploració del que passa quan la vida es cargola, quan el que semblava segur deixa de ser-ho. Però el llibre continua entre línies, perquè hi intervenen unes notes al peu amb vida pròpia: són el relat d’un enigmàtic narrador, irònic i obstinat, que es dedica a comentar, matisar o contradir els contes i converteix la lectura en un joc de complicitat i desafiament
Mar Bosch parteix d’una expressió de Jules Verne a Viatge al centre de la terra i la transforma en un artefacte narratiu que fa de l’abisme una forma i un fons: amb la imaginació i l’estil desbordants característics de la seva obra, ens parla de pors, passions, i renaixences. I tot combinant humor, sensibilitat i un gran domini del llenguatge, apel·la als lectors curiosos que gaudeixen de la dimensió lúdica de la literatura.
