S’acaba de complir un segle de la fundació d’Estat Català (1922-2022) per part de l’icònic Francesc Macià i, tot i això, el partit precursordel separatisme insurreccional segueix sent un autèntic desconegutper al públic en general. Poc i mal estudiada, la històricasigla independentista i la petja de la seva militància, on les terres dePonent i del Pirineu occidental hi juguen un paper cabdal, han estatconstantment bandejades per una historiografia oficial sempre centradaen el desenvolupament dels corrents ideològics hegemònics.Trencant amb la inèrcia, aquest treball pretén apropar-nos a la segonaetapa de vida d’Estat Català (1936-1939) que transcorre enparal·lel al curs de la Guerra Civil i a la jove militància que aplegàel separatisme obrerista a les nostres contrades, moguda pelsanhels d’emancipació social i nacional. Una generació, avui encarainvisible, que s’enquadrà en un modest però actiu partit tant en larereguarda revolucionària com en el front de guerra contra colpismeper acabar patint, amb l’adveniment de la derrota republicana,les conseqüències més funestes de la repressió franquista en formad’assassinats, diàspora, exili, presó o batallons disciplinaris de treballadorsesclaus.
