Lluny, aquí mateix és un recull de poemes que sorgeixen, quan, a la distància, per l’espai o pel temps, se li afegeix la variable estimar. L’autor escriu la vivència del pare quan la filla ha marxat lluny per iniciar un projecte creatiu molt especial, la dansa. La dansa i la vida s’entrecreuen amb passió al poema “on vas”. Mentrestant, el pare segueix amb la seva vida quotidiana, i d’anada i tornada de la feina, “damunt la via”, es crea un espai propi, quasi íntim, que es nodreix del mon que envolta aquests petits viatges. Però la vida conviu irremeiablement amb “el buit”, la distància més infinita, la pèrdua, superada des del present amb què s’estima i amb qui es té més a prop, “amb tu”. El més lluny és a dins del somni. El temps sempre deixa “un traç”.
