Tal i com diu Santiago Fontdevila en el proleg, Magma és una obra farcia d’enigmes i; afegeix: “Per fer funcionar aquest joc enigmatic cal una situació prou irreal sense referents propers o actuals, una situació que en aquest cas coneixem des del primer moment i que ens podria fer pensar en un text de pur misteri. N’hi ha de misteri, pero el treball més interessant de l’obra radica en la construcció dels personatges i el subtil humor que tots ells demostren. Un humor a estones absurd, altres negre, pero sempre, immers dins del context d’una historia que mai acaba d’explicar-se del tot i que al final, doncs, ens deixara algunes preguntes sense una resposta clara, com tan sovint trobem en el teatre de Pinter o del Slawomir Mrzocek dels primers temps. I és en aquest joc on es manifesta la vessant psicologista de l’autor, que es complau en jocs temporals i espacials que, al cap i a la fi, redunden a ressaltar el caracter surreal de l’obra.podria fer pensar en un text de pur misteri.
