Més de 300 anys de repressió, prohibicions i menyspreu no han aconseguit fer desaparèixer el català. Ben al contrari, sembla que després de segles de persecució els catalans han dit prou.Aquest llibre és un monòleg, una autobiografia lingüística i una crida a l’acció. Amb un humor marca de la casa que sovint glaça el somriure, Òscar Andreu posa el termòmetre a la situació de la llengua, planteja les principals qüestions que n’amenacen l’existència i proposa una mesura radical per assegurar-ne la pervivència: parlar-la.Amb un humor que fa petar de riure però que sovint glaça el somriure, Òscar Andreu posa el termòmetre a la situació actual del català i s’enfronta a les principals qüestions que n‘amenacen la supervivència. Com desapareix una llengua? Quins en són els símptomes? Per què ens comportem com ens comportem els parlants de català? Com es pot redreçar… si és que es pot redreçar la situació d’amenaça?