La marginàlia és l’art de comentar, assenyalar i dibuixar als marges d’un llibre, per fer ressaltar tot allò que es troba en el text de manera implícita, però soterrada. A través d’aquest concepte, Joan Jordi Miralles agrupa tres narracions llargues, escrites a foc lent i estrictament realistes. Són històries quotidianes que situen els protagonistes al llindar d’una frontera moral a punt de trencar-se, a la fina línia que separa les bones intencions dels resultats inesperats. Així, en el primer relat, veiem el dia a dia asfixiant d’un pare de família vidu durant els dies més crus de la pandèmia, mentre que en el segon una senyora amb prejudicis racials viu atemorida pels canvis que està experimentant la seva ciutat; finalment, en la història que tanca el volum, un jubilat apassionat per la marginàlia i el voyeurisme passarà la nit atrapat en un atzucac inquietant. Amb la prosa precisa i contundent que el caracteritza, Joan Jordi Miralles profana la intimitat d’uns personatges profundament humans, individus comuns que, sota una aparença de normalitat que al lector li resultarà familiar, amaguen uns impulsos difícils de confessar.
