A Maripasoula hi ha selva verge que enrampa i que et fa mitja por o te la fa ben sencera. Depèn del cervell, del desig, del respecte. Tot humit i el verd que es multiplica en follia o en seny o en una barreja bipolar o sedant. Amazònia fonda i espessa, ideal o espantosa. Infranquejable sovint. A la selva, diuen, tot et rebota. El cim d’una muntanya i el mar et fan volar i t’expandeixen, i aquí, en canvi, tot et ve i et revé com una psicoanàlisi crua i a pèl. Va ser una caminada curta però les fulles gegants, les truanes tortuga, la cruixidera d’arbre i la sensació d’animal que no es veu, van treure les urpes del vertigen del bosc. A Maripasoula hi ha, sobretot, la gent que vam conèixer, la que ens va acollir, la que, més que la terra, ens va ensenyar el món.
