El meu viatge a Armènia comença molt abans de volar a Armènia. Podria dir que comença a l'adolescència, llegint William Aroyan, armeni de la diàspora nascut a Califòrnia, o passant-m'ho bé amb les aventures del Corto Maltès, on sovint apareixen armenis envoltats d'un halo de misteri. Continua a l'illa de San Lazzaro degli Armeni, a Venècia, a la Fundació Gulbenkian de Lisboa o a la ciutat santa de Jerusalem, on em perdo pels carrers del barri armeni, carregat d'història i de llegendes. O a Istambul i Beirut, on sento que torna a treure el cap la identitat armènia mentre escolto cançons de Charles Aznavour (...).
Després de passar unes quantes setmanes a Armènia, tant a la capital, Ierevan, com a la resta del país, no en vaig tornar decebut. Al contrari. L'hospitalitat dels armenis em va arribar al cor, fins al punt que quan vaig arribar a cada em vaig adonar que ja tenia ganes de tornar a aquest país mil·lenari on encara avui perdura la dolorosa memòria d'un horrorós genocidi que, cent anys enrere, va costar la vida a milió i mig de persones.
