Obtingué el Premi Andròmina dins els Premis Octubre del 1975. Aquesta emblemàtica obra ens revela el món d'Altea en els anys de la seua infantesa. «La mar vivia a una badia molt gran» la primera frase del llibre ens trasllada la màgia i la tendresa amb la qual s'acompanyen els records. Més enllà d'un memorialisme reeixit, l'obra de Carmelina Sánchez-Cutillas ens mostra dues coses. La primera, que la infantesa, més que una edat o una fase de la vida és, fonamentalment, una forma de veure el món. Una visió mig màgica, mig mística, amb sentiments oceànics, amb una tendència a la heroïficació de l'entorn... La segona qüestió prové del fet que en evocar la infantesa, l'autora no ho fa des de la distància, ni com un exercici intel·lectual, sinó submergint-se i revivint (amb plenitud) els moments i les escenes que, al capdavall, componen la partitura biogràfica. I així, en lliurar-se tan plenament al seu món, ens el fa sentir, oldre, tocar...
