Amb Medea Eurípides dona el tret de sortida d'un dels caràcters femenins que més han seduït literats, cineastes i creadors plàstics del segle XX.
Medea és un dels personatges femenins més polièdrics de la tragèdia de tots els temps: dona i fetillera, esposa i amant, filla, germana i mare, símbol de la dona humiliada i venjadora fins a l'extrem del seu propi dolor. Abandonada pel seu espòs Jàson, que vol casar-se amb la filla del rei de Corint, se sent enganyada i menystinguda i actua en conseqüència: primer assassina la seva rival i després mata els fills que ha tingut amb Jàson.
Eurípides va néixer a Salamina cap al 480 aC i amb Èsquil i Sòfocles és un dels tres grans poetes tràgics. Va escriure al voltant de noranta obres, entre les quals Alcestis, Les suplicants i Electra i, tot i no tenir gaire èxit en la vida, va obtenir quatre premis en els concursos actuals atenencs. Després de la seva mort cap al 406 aC a la cort del rei Arquelau de Macedònia, on s'havia traslladat, la seva fama va escampar-se per tot el món grec. Les seves obres traspuen un gran escepticisme envers les creences religioses i un apropament a la forma humana de tractar i de resoldre els problemes.
