El contingut d'aquestes memòries es recolza en arxius que l'autor va conservar l'any 1998 en el seu trasllat de Berlín a Barcelona. Són sobretot anècdotes i impressions personals. Això es manifesta ja en la situació poc freqüent d'un nen de ciutat anant a parar de pastor al Pirineu, separat gairebé dos anys dels seus pares. Els anys a Berlín li van permetre seguir una història d'Europa singular, al costat d'un Mur que testificava de manera patent l'existència de la guerra freda. No és estrany que dediqués una atenció especial als països de l'est europeu, que es deien socialistes i eren anomenats comunistes, o satèl·lits de Rússia. En l'última part de les memòries es produeix un canvi dràstic en l'escena de l'activitat de l'autor. Torna de Berlín a Barcelona, la seva ciutat natal. Comença una etapa nova com a rector fundacional de la Universitat Internacional de Catalunya.
