"És evident, no em puc entretenir, cal que treballi! Fa dies que aquesta idea em burxa però una sensació de claustrofòbia em fa anar amunt i avall de l'habitació de l'hotel sense lògica ni profit. Quan m'assec davant la taula per intentar escriure, els ulls se me'n van cap al retrat d'Olympia, nua i concupiscent, la qual em desperta apetències absurdes, mig adormides més enllà de la consciència. Aleshores em trobo i miro El Triomf de la Mort de Bruegel el Vell (no pas una còpia, que consti, sinó l'original autèntic del Museo del Prado) i, emportat per la màgia que té per mi aquesta obra mestra, provo, per centena vegada, de comptar els esquelets...,però em perdo i ja començo a creure que mai no podré arribar fins al final."
