ME?N VAIG(Trobes que la casa, vista de fora, no sembla habitada. No sapssi és de fusta o de vidre; de tova o de paraules. I et fa por trucar.Podria haver-hi algú, i llavors ¿de què serviria haver trucat?Són les sis del matí. La boira baixa,a poc a poc, els graons de l?escalaen un adagio lent: com si tot fosineludible ja; com si del tempsen degotés una elegia muda, sense noses,sense res més per dir, callada, exànime.He endreçat els silencis que no he dit,que no han trobat manera de sortir-se?n:i ara m?adono que el silenci téles mides dels llençols i dels raconson m?he amagat, des de petit; i téles dimensions paradoxals de massaparaules insolents que no em serveixen.