Qui és que va dir que convertir-se en una dona de mitjana edat seria fàcil? Caitlin Moran, que va arrasar amb aquell divertit i lúcid manifest de feminisme assilvestrat titulat Com es fa una dona, torna amb una seqüela que rebat la teoria que les segones parts mai són bones, perquè aquesta és espectacular.
A mig camí entre la crònica personal, el manifest hilarant i la guia per fer-se gran sense morir en l’intent, aquest llibre, ordenat com l’agenda d’un dia qualsevol, aborda temes com la tirania de les llistes de tasques pendents; el sexe de les parelles amb fills i l’anomenat «clauet de manteniment»; el dubte de si una feminista pot posar-se bótox; el tempteig del ioga com a eina de relaxació; el pansiment del cos en observar-se al mirall; les maleïdes tasques domèstiques; les diferències entre homes i dones en els processos i temps per excitar-se sexualment; com bregar amb les crisis de les filles adolescents i amb les xacres d’uns pares ancians...
En temps propensos als dogmes, la correcció política i l’autocensura, és meravellós comprovar que la Caitlin Moran de mitjana edat continua tan impertinent, enginyosa, ferotge, intel·ligent i lúcida com sempre, amb el seu feminisme groucho-marxista funcionant a ple rendiment.
