Theodor W. Adorno va escriure els cent cinquanta-tres aforismes recollits en aquest volum durant els seus anys d’exili. Amb una actitud aparentment divagadora, però de gran precisió analítica i crítica, el filòsof alemany retrata la condició humana sota el capitalisme i el feixisme en la primera meitat del segle XX. Dedica pàgines memorables a la figura de l’intel·lectual, a la indústria cultural creixent i la construcció ideològica a través de la cultura, a la dinàmica econòmica de la burgesia i els seus nous hàbits de consum o al menysteniment de les dones, sense perdre mai de vista el més íntim de l’experiència humana i els seus desafiaments morals.
La «vida deteriorada» des de la qual reflexiona Adorno és la vida de l’emigrant que duu la ferida de la pèrdua, sent el batec amenaçador de l’autoritarisme, viu el desconcert del nou ordre mundial i, al mateix temps, resisteix i manté l’esperança. Minima moralia és un clàssic de la filosofia que cal llegir per la seva categoria literària, l’exuberància del seu pensament i com a testimoni d’una època.
