A començaments dels anys vint del segle passat, el teatre català disposava d’una tradició notable de comèdies de costums, però, en canvi, hi eren molt escasses les mostres de comèdia burgesa, tant si prenem com a referència l’alta comèdia del teatre espanyol, com el Well-Made Play del teatre anglès o el théâtre de boulevard dels escenaris francesos. La introducció sistemàtica de la comèdia burgesa s’hi va produir mitjançant l’obra de Carles Soldevila, al llarg dels anys vint i trenta, amb el suport fonamental de l’empresari Josep Canals des del Teatre Romea, primer, i després des del Teatre Novetats.
En els anys de la Segona República, diversos autors van intentar de continuar la labor de Soldevila, tot eixamplant-ne els límits: el més destacat, sens dubte, va ser Joan Oliver. Fill d’una família de l’alta burgesia industrial i terratinent de Sabadell, la primera formació teatral li va arribar, segons declaracions seves, de la revista L’Illustration, a la qual estava susbcrit el seu pare, i sobretot, del suplement mensual de la revista, titulat La Petite Illustration, que publicava mensualment una obra ben rebuda pel públic de la capital de França. Aquestes obres, sovint, eren típicament boulevardières, i van esdevenir essencials en el conjunt de la posterior obra teatral d’Oliver, fins al punt que, d’una manera o altra, les hem de tenir sempre presents a l’hora d’analitzar qualsevol peça de l’autor, encara que, en aparença, se n’allunyi clarament.