Un diàleg intergeneracional entre Joan Miró i artistes com Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Lee Krasner, Arshile Gorky, Alice Trumbull Mason, Jackson Pollock o Mark Rothko, entre molts altres, i que mostra com les seves pràctiques creatives es van enriquir mútuament i van contribuir al desenvolupament de l'art del segle xx.
L'exposició inclou més de 130 obres procedents de col·leccions americanes i europees, i també del mateix fons de la Fundació Joan Miró, tant de Miró com d'una gamma d'artistes de diverses generacions.
A través d'aquest intercanvi, l'exposició reconfigura la comprensió del lloc que ocupa l'obra de Miró en la història de l'art: el focus habitual sobre França es desplaça, i els Estats Units se situen com un eix central en la seva evolució artística. Aquesta nova narrativa no només revisita el llegat de Miró, sinó que també destaca la rellevància de moltes dones artistes de l'època. Aquestes creadores van ser essencials en la redefinició de l'art contemporani, sigui com a referents per a altres artistes o com a protagonistes de corrents innovadors com la pintura gestual, l'abstracció i la pintura d'acció.
Al centre d'Miró i els Estats Units hi ha el període determinat per les dues retrospectives de Miró a Nova York, el 1941 i el 1959, i les set visites que va fer als Estats Units entre el 1947 i el 1968, que li van permetre estendre connexions.
