Henri Michaux recull la seva experiència amb la presa de mescalina per documentar l’efecte d’aquesta droga i entendre, així, com funciona el nostre cervell. Gràcies a aquest recorregut, el lector descobreix mecanismes que emprem i jocs de la consciència que condicionen les nostres vides però que Michaux despulla i relativitza. També parla d’una visió transcendent que experimenta i vol conservar, com les descrites en les diverses religions i que la mescalina apropa. El llibre inclou diverses reproduccions dels dibuixos que Michaux feia durant la presa de la droga.Michaux descriu amb detall les visions i sensacions que li produeix la droga, i en fa una lectura científica. Hi observa patrons que es manifesten en algunes patologies mentals, comportaments fruit de traumes emocionals…A les addendes finals, recorre l’ús de la droga en les diverses religions com a camí cap al transcendent. «Encara que la droga és una obertura i que fa entreveure, només és una etapa. Per molt exaltant i sobrehumana que sigui. L’ascesi és l’etapa següent: el que, com un regal, ha vingut sense esforç i fins i tot per abandó de l’esforç, s’haurà de retrobar a través de l’esforç, a través de la renúncia a les facilitats i al natural, camí del transcendent.»
