Amb motiu del mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat rescatem "Saxia", un bell poema sobre els orígens mitològics de la muntanya que va escriure en llatí Antoni Brenach ara fa cinc-cents anys. N’oferim una nova traducció al català, però, sobretot, una reescriptura dels mites que formen el poema original. El nostre relat arrenca a Orient i és protagonitzat per una nereida que, amb l’ajuda de Déu, recorre mig món fins a trobar, prop de les aigües tranquil·les del Llobregat, l’indret on es veurà transformada en una muntanya inexpugnable, divina, amb milers de roques que s’enfilen fins al cel. La resta de la història té lloc a l’època medieval, en temps de Guifré el Pilós, i tracta dels combats interiors d’un eremita anomenat Joan Garí, el qual, després de cometre un crim terrible, haurà de viure com una bèstia per expiar la seva culpa. Aquestes estranyes vicissituds són les que al capdavall van portar a la fundació del monestir, i també a la creació de les singularíssimes formes de vida i de culte que fins avui es conserven a la muntanya de Montserrat.Una epopeia clàssica, amb elements medievals, que fa d’aquest vell manuscrit de Montserrat una obra única, i el situa al mateix nivell que tantes altres històries de la mitologia universal.
