Daria i Mercè Buxadé Adroher, de 22 i 18 anys respectivament, naixeren a Mèxic en el si d’una família catalana que féu fortuna a Amèrica i tornà a Catalunya el 1920. Entraren de manera voluntària en el cos sanitari de Creu Roja que acompanyà l’expedició catalana que desembarcà a Mallorca el 16 d’agost de 1936 i que aspirava a alliberar l’illa del feixisme. Però la nit del 3 al 4 de setembre, les tropes de Bayo —ho decidí Madrid— hagueren de reembarcar precipitadament. Daria, Mercè i altres tres sanitàries, quedaren a terra abandonades a la seva sort. Detingudes al paller de les cases de sa Coma, foren exhibides a Son Servera i Manacor com a trofeu de guerra. La nit del dia 4 varen ser interrogades, vexades i violades. L’endemà el Conde Rossi donà l’ordre d’execució.Moriren dues vegades, de la mà continguda, però contundent d’Antoni Tugores, pretén desxifrar les incògnites del cas i recobrar la història familiar dels Buxadé. Però per damunt tot, rescatar Daria i Mercè de l’oblit i de la infàmia estesa pel feixisme que, després d’eliminar-les, convertí aquelles víctimes en prostitutes i assassinà també la seva memòria. «Allò que sobreviu, més enllà del pas inexorable del temps i d’una història de mort —escriu al pròleg Llorenç Capellà— és la memòria. Una memòria que, en el cas de Moriren dues vegades, s’alça contra l’estultícia i esdevé un homenatge a la dignitat humana».
