Davant la uniformadora i ferotge globalització, davant la progressiva aculturació que no deixa res per verd, la cultura tradicional pròpia de les Illes Balears és ara més que mai un refugi on ens podem agombolar. […] Per aquesta raó Joan Mayol ha posat peu fiter i ha espigolat pels sementers de la memòria, ha pellucat per l’agre dels records, ha espipellat d’aquí i d’allà, fora vessa, a la percaça d’aspectes ja mig ocults de la cultura immaterial i material d’arreu de les Illes Balears encoblats a la natura, recerca estalonada pel seu profund coneixement del medi. I tot amb la intenció de desllorigar un magnífic enfilall de creences populars en la fauna i en la flora existents, i alhora també fer bon acop de creences en la fauna i en la flora mítiques, que són part de la nostra herència col·lectiva. (Del pròleg de Rafel Perelló Bosch).
