Ni casta ni caspa, de Josep Sorribes, planteja una reflexió al voltant de la nostra realitat econòmica, social i territorial, que es mou entre globalitat i localitat, a partir d’uns valors prèviament explicitats. Valors d’un radicalisme democràtic que rebutgen l’endèmica dominació de la “casta” que cerca perpetuar-se a costa de la col·lectivitat, i la pervivència d’un pensament “caspós” sempre molt funcional als poders dominants, que es nodreix de tòpics, llocs comuns i resistències al canvi i que, a casa nostra, encapçala un nacionalcatolicisme de rància factura amb el beneplàcit i recolzament d’una dreta política impresentable. Estructurat en tres parts, en la primera, “Els valors”, l’autor reflexiona sobre temes que considera bàsics i que ens permeten bastir un cert mapa mental per a ubicar, filtrar i qualificar l’allau d’informació a la qual ens veiem sotmesos, com què significa ser d’esquerres al segle XXI, què comporta ser liberal, laic i republicà, o com entenem o malentenem la qüestió de gènere, l’educació, el civisme, la cultura, la religió o la política. En la segona part, “La vessat econòmica”, aborda l’economia política i l’estat del malestar. La tercera i última part, “El dit en el mapa: València i l’àrea metropolitana”, esdevé una guia bàsica sobre la ciutat de València i els seus problemes no resolts. Ni casta ni caspa s’obri amb un pròleg de Ricard Pérez Casado, alcalde de València des de 1979-1988.
