A cavall entre dos mons, la gran ciutat americana i un poble perdut a les muntanyes de Galícia, “No hi queda ningú” és una reflflexió sobre el desarrelament, la precarietat passada i actual, la cerca d’un espai propi en el món i la supervivència de la memòria.Negueira de Muñiz és un petit poble situat a l’est de la província de Lugo. El seu futur es va veure truncat per la construcció d’un embassament que va deixar en el poble aïllat i en bona part inundat, obligant a més de la meitat dels seus habitants a participar en el Pla de Colonització franquista de la Terra Chá. Sota la migració forçada, van deixar les seves terres per altres d’estranyes i, a vegades, van sofrir el despotisme del règim. Dècades després, un estudiant gallec treballa a Nova York en una tesi doctoral sobre aquests poblats. Sota el pes dels documents i d’un sufocant estiu, investigarà sobre el destí dels desterrats, i especialment sobre el d’una dona que va desaparèixer del poblat sense deixar rastre. “No hi queda ningú” és un lúcid exercici arqueològic sobre la recerca a les ruïnes de la memòria. Construïda entre la ficció i la realitat, i erigida sobre dos grans blocs simètrics, embasta amb perspicàcia els temps i espais del nostre passat i present. Tot per indagar, amb una intuïció sorprenent, sobre les petjades deixades en els llocs que habitem.
