A partir de l’estudi dels imaginaris simbòlics i socials de la tradició del catalanisme catòlic del període 1954-1970 i la producció escrita dels seus intel·lectuals, aquest llibre ofereix una nova via d’aproximació al debat de les identitats i la nació. Ho fa a través dels elements d’ordre ideològic que trobem rere els discursos sobre la identitat nacional. L’assaig revela els relats que participen en la construcció de la representació de la identitat, i en revisa una de les funcions: la consecució de l’hegemonia cultural i política del país. Tot plegat, enmig dels debats sobre reconciliació nacional, el repte de la immigració i la idea d’«un sol poble», però també copsa la divisió entre catalanisme catòlic i cristianisme social, així com les contraposicions amb l’univers comunista. Una aproximació sociològica a la trajectòria que va des del naixement del grup prepolític CC fins a les dinàmiques canviants de les polítiques d’unitat i el naixement de Convergència Democràtica com a materialització del projecte pujolista.
