Per què una majoria de valencians se senten molt allunyats de Catalunya i dels catalans? Per què la societat valenciana presenta un dels índexs més alts d’espanyolisme? Com hi ha influït l’anticatalanisme? Fins a quin punt ha esdevingut hegemònic i ha condicionat els principals partits polítics? Quin paper ha tingut el «blaverisme» en la conformació de la identitat valenciana actual? Tot i que s’infravalorà durant la transició democràtica —cosa de «quatre gats», en deien—, al capdavall va condicionar el sistema polític valencià d’una manera decisiva. Aquest assaig, resultat de la tesi doctoral «L’anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del ‘blaverisme’», ofereix didàcticament un panorama des de les ciències socials per fer entendre les complexes relacions entre el País Valencià i Catalunya i entre els mateixos valencians. Així s’estudia —sense caure en explicacions simplistes— la reeixida penetració social d’aquest regionalisme anticatalanista gràcies, entre d’altres, a influents mitjans de comunicació, a una particular estructura associativa, a la instrumentalització de símbols, festes, rituals i identitats prèvies, així com també al regionalisme banal de la Generalitat Valenciana. L’autor reflexiona sobre les claus d’aquest procés i analitza els principals trets d’aquest discurs populista, conservador, regionalista, anticatalanista i espanyolista.
