Nua és el nom d'aquest poemari, que mostra - a través de les paraules- l'oportunitat d'endinsar-vos a l'estança interna on res no çés tant complicat, perquè mai no hi entra el capitalisme, el poder, ni cap cosa negativa. La nuesa es guarda en el seu espai privat, únic i espera pacient que l'ésser extern li doni pas algun dia.
Però som sorruts, tossuts i amb un jo que ens domina i no ens deixa avançar, tot i que creiem que tenim el poder a les mans. Llavors, per què tantes lluites i inseguretats amagades, quan demostrem el contrari?
La clau la tenim al pany de la nuesa; esperem que no se'ns rovelli abans de fer-li donar el tomb.
"NUA" us empeny cap al repte de cercar, en cada vers, la porta a la nuesa. Ttot un desafiament.
