La comarca de l'Aude, al Midi, no conforma, ella sola, tota la regió càtara. A les terres de la llengua d'Oc, els pobles d'una desena dels actuals departaments van ser solcats pels Bons Homes, van rebre la seva paraula, els van veure viure a imatge dels apòstols i, sovint, els van veure morir com a màrtirs. Però l'Aude és segurament la regió en la qual, al cap de set segles, les empremtes dels seus passos no s'han esborrat del tot. La tragèdia encara hi és, present per a qui sap llegir-la.
Ciutats, pobles, castells atualment en ruïnes que van ser els actors i víctimes, que van conservar d'aquest temps d'èxtasi i de fervor prou cicatrius; muntanyes, sots, boscos que van ser els testimonis impassibles i que han conservat l'escena suficientment intacta, per tal que es pugui reviure encara en esperit el que va ser aquí el catarisme, a la vegada en la seva glòria i en el seu esclat, en el sofriment de la clandestinitat i en els drames de l'agonia. L'home càtar ja no hi és. Però aquesta terra que va ser sempre la seva encara hi és, tota empatxada per la seva memòria immòbil i muda. La història pot escoltar també el seu llenguatge d'ombres i de llums.
