L'assaig Orientalisme i Orientalisme invers aparegué en àrab [al-Istixraq wa-l-Istixraq ma'kussan] per primer cop en la revista libanesa al-Hayat al-Jadida [Nova Vida], al número 2 de gener-febrer de 1981. El text es divideix en dos articles. El primer és una extensa ressenya del llibre Orientalisme d'Edward Said, publicat a Nova York l'any 1978.
El segon, «Orientalisme invers», estructura una crítica aguda i no gens comportívola de dos corrents de pensament aleshores en alça al món àrab: el nacionalisme essencialista conservador i el radicalisme islàmic. L'autor enfoca la crítica partint dels estrets lligams que observa entre els postulats de l'orientalisme occidental i ambdós corrents.La crítica que Sàdiq Jalal al-Àzem planteja a Edward Said, tanmateix, no el situa pas d'entrada en la llista de detractors', perquè a «Orientalisme invers», al-Àzem expressa el seu acord amb Said en alguns aspectes del discurs exposat a Orientalisme i els fa servir com a punt de partida per a dirigir la crítica vers el nacionalisme conservador i l'islamisme. Com a principi vertebrador del text, trobem el rebuig a l'essencialisme que defineix trets propis, inalterables i irreconciliables.
Aquesta edició, primera en català de la mà de la traductora Margarida Castells, inclou la breu, però intensa, correspondència que mantingueren al-Àzem i Edward W. Said. Sàdiq Jalal al-Àzem (Damasc, 1934 - Berlín, 2016) fou un dels representants més destacats del pensament marxista, nacionalista i laic al món àrab contemporani, i també un conegut defensor de la democràcia, dels drets humans i de la llibertat d'expressió. La redacció d'Orientalisme invers li valgué la fi de l'amistat amb Edward W. Said.
