Al País Valencià, la generació de Josep Picó i ell mateix promogueren des de diverses perspectives una modernitat alternativa, ordenada i il·lustrada, en la mesura del possible i malgrat llacunes o desenfocaments. Es pot comprovar en aquest llibre, que finalment s’ha decidit a publicar. Calia recuperar els documents, els assajos, els articles que integren el volum per tal de precisar la visió d’una època. I d’un llegat. L’autor ens parla de personatges rellevants (Joan Fuster, Alfons Roig, Ramir Reig, els pintors Heras, Boix i Armengol...), d’experiències de modernitat com la IVEI, l’IVAM o l’IMPIVA, de llibres, memòria, i avinenteses i situacions diverses, dels intel·lectuals, de la Facultat de Ciències Socials, de la sociologia al País Valencià. Per a molts lectors serà tot un descobriment. Per a uns altres, l’evocació rigorosa d’un temps esperonador. En qualsevol cas, es tracta d’un material valuós per mesurar els límits del nostre particular descens als inferns.
