Amb Paisatges minvants, Climent Picornell clou el cicle que ha dedicat a la mal anomenada «Mallorca profunda». Va començar amb Apunts del Pla de Mallorca (2009) una obra que fluctua entre la poètica d’un món antic i un de nou que s’autodibuixa, continuà amb Mallorca profunda? (2015) que era un compost de relats sobre territoris i gents de la Mallorca pagesa, Dalt del Turó (2019), que presenta el testimoniatge d’algú que resisteix malgrat vegi el tsunami de la modernitat arrasar-ho quasi tot, La fi d’un món (2023), que percep la Mallorca interior, de la qual fins fa poc encara era possible trobar-ne algun retall, però ja no: és una cosa nova que, malgrat tot, recorda Mallorca. Ara amb Paisatges minvants, amb il·lustracions de Vicenç Sastre, es clou un cicle sobre l’evolució dels paisatges socials i ambientals de la Mallorca actual.
