Unes reformes a la casa pairal són el punt de partida d’aquesta narració. Les capes de pintura, a mesura que salten, aniran revelant un fris de records i faran aflorar totes les vides que ha contingut la cuina vella. En el transcurs d’un dia, l’autor ressegueix totes les èpoques, explorant en detall la masia i alguns aspectes de la seva humil anatomia, però també aprofundint en trets i tradicions que acompanyen la vida rural. I aquest descabdellament natural del temps, el porta a reflexions que van més enllà d’ell i de les persones concretes que han habitat la casa. Rosàs connecta un costumari particular i una mitologia pròpia, amb una cosmovisió. Tot el que fa, en definitiva, que un poble sigui més que una suma de persones. Perquè on hi ha una casa, tot comença.
