Un jove aventurer temerari i irresponsable, amb anhels de fer alguna cosa important a la vida, manté, al llarg dels anys, una relació de permanent conflicte amb el seu entorn. Lluitarà per trobar-se a si mateix entre dos mons: l'humà i el sobrenatural.El poema dramàtic Peer Gynt s’inspira en la tradició escandinava i combina elements del realisme modern amb la presència d’éssers meravellosos i fantàstics. Més d’un segle i mig després de la seva concepció, ha esdevingut un mite al voltant de la identitat i el sentit de la vida.
ONA-REC
El 23 de maig de 1906 va morir Henrik Ibsen, que va unir el romanticisme amb la mitologia escandinava. La seva obra més emblemàtica és 'Peer Gynt' (Comanegra), un monumental text escrit en vers que ultrapassa la mida i estructura del teatre convencional. El text té una considerable càrrega filosòfica i sovint s'ha considerat que sembla escrit per ser llegit més que per ser posat en escena.
El cas és que el tal Peer Gynt, és un cap verd, un faldiller i adolescent perpetu, que és expulsat de la seva comunitat. Malviu viatjant i conviu amb tota mena de criatures mitològiques, tant o més descentrades que ell. També fa de traficant d'esclaus, usurpa la corona d'un rei, el consideren un profeta i passa una temporada tancat en un sanatori mental. Finalment, després de fer tombs i més tombs, acaba descobrint que el més important és l'amor -veritat que, des d'aquesta petita tribuna dels ONArec, us podem confirmar.
