Quin fou el paper del PEN a l'hora de formar el concepte dels drets humans, adoptat fins i tot abans que les Nacions Unides el 1948. Com va desenvolupar idees fonamentals sobre la llibertat d'expressió i l'equitat de llengües i literatures. Aquest llibre narra l'extraordinària història de com escriptors d'arreu del món van celebrar, defensar i col·locar la literatura i la llibertat d'expressió en el centre dels conflictes de la humanitat contra la repressió i el terror. Els magnífics escriptors que han format part dels casos del PEN -entre els quals s'inclouen Federico García Lorca, Stefan Zweig, Musine Kokalari, Wole Soyinka, Salman Rushdie, Ng wa Thiong'o, Anna Politkóvskaia, Hrant Dink i Svetlana Aleksiévitx- són una historia de valentia. El PEN es va fundar a Londres el 1921 per promoure la fraternitat, la cooperació intel·lectual i l'intercanvi entre escriptors d'arreu. Ha crescut fins a convertir-se en una xarxa d'escriptors, una comunitat estesa a més de cent països que ha treballat durant cent anys per celebrar totes les literatures sense excepció i protegir la llibertat d'expressió. Dins d'aquesta comunitat internacional, quin paper hi han tingut Pompeu Fabra, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Francesc Trabal, Joan Oliver, Tísner, Josep Palau i Fabre, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Sarsanedas o Maria Mercè Marçall. Els escriptors catalans hi han estat capdavanters en la promoció de les traduccions i la defensa arreu dels drets lingüístics.
