Un pintor d’exquisida sensibilitat poética que participa de l’estetica noucemista i que avui comens:a a ser revalorat com es mereix.El dibuixant i pintor Pere Torné-Esquius nasqué l’any 1879 a Sant Martí de Provençals. Després d’estudiar a Llotja i a Madrid, exposa uns quants anys a la Sala Parés de Barcelona a partir de 1903, i el 1905 ans a París, on participa en diversos salons i col·labora a la revista Le Rire. Va establir la seva residencia a França, a Normandia, i fou col·laborador habitual de diverses revistes franceses, però mai es va desvincular de Catalunya, on viatjava amb regularitat, i on exposa habitualment. Són molt apreciades les seves il·lustracions de les cançons infantils de Narcisa Freixas (1906) i el seu llibre Els dolços indrets de Catalunya (1910), amb textos de Joan Maragall i Francesc Sitjà. La seva pintura, senzilla i clara, de ressonàncies nabís, reflecteix un món intimista i plàcid amb sensibilitat refinada. La seva estètica fou acollida favorablement pels noucentistes, amb Eugeni d’Ors al capdavant. Morí a Flavancourt (Illa de França) l’any 1936.
